És el més simple. Consisteix en un feix tubular limitat per dos plaques tubulars i la envolvent cilíndrica del generador. Els gasos travessen el generador a través de l’interior dels tubs en un sol pas, sortint ja refredats a la xemeneia, o un economitzador on es redueix encara més la seva temperatura per tal d’aprofitar el seu calor.

Aquest tipus de disseny s’utilitza quan no hi postcombustió suplementària. L’aigua continguda a la caldera es troba a la temperatura de saturació i l’aportació calorífic dels gasos produeix la seva evaporació.

Els gasos de combustió presenten un contingut en oxigen elevat (procedents de la turbina de gas) degut a l’excés d’aire existent en la combustió. Aquest fet permet elevar la seva temperatura cremant gas juntament amb aquest excedent de 0₂. Això s’aconsegueix mitjançant un cremador de vena d’aire.

Consisteix bàsicament en el disseny anterior, afegint a la part davantera del generador una càmbra on es produeix la combustió.

Aquesta cambra de combustió, es construeix mitjançant parets tipus membrana connectades a col·lectors, i aquests van units al cos cilíndric del generador formant un conjunt estanc als gasos, unint els circuits aigua-vapor d’ambdues parts de la caldera.

Aquest disseny té l’avantatge que evita els inconvenients dels recobriments refractaris realitzats mitjançant blocs col·locats en el conducte que uneix la caldera amb el cremador de postcombustió.

Dins del seu camp d’aplicació, els generadors pirotubulars de recuperació presenten respecte les acuotubulars, les següents avantatges:

• El disseny pirotubular treballa satisfactòriament mitjançant el principi de circulació natural. Els perills de sobreescalfament a les acuotubulars, com a conseqüència d’una mala distribució de l’aigua són més elevats.
• El disseny pirotubular és menys propens que l’acuotubular a fallades degut a impureses de l’aigua. El tractament d’aigua és menys restrictiu.
• En cas de temperatures de postcombustió altes, l’absència de refractari en els nostres dissenys pirotubulars, elimina els problemes de manteniment.
• Amb valors de postcombustió alts, es fa necessari en els generadors acuotubulars la utilització de tubs llisos, o la dilució amb aire fresc per refredar els gasos per sota de 800 ÷ 850 ºC, temperatures per sobre de les quals poden cremar les aletes que incorporen els tubs d’aquests generadors.
• La cambra de vapor existent en un generador pirotubular, és normalment superior, permetent una càrrega volumètrica de vapor més reduïda, aconseguint una menor tendència a arrossegar aigua, obtenint un vapor més sec.
• La gran quantitat d’aigua continguda a l’interior de l’envolvent, garanteix un funcionament estable, sense gaires variacions, davant possibles canvis en la demanda de vapor.

La caldera de recuperació pirotubular del tipus monobloc és més barata. Les operacions de muntatge en obra es redueixen normalment a la connexió dels conductes, aigua, vapor i energia elèctrica, no sent necessari el muntatge de parts a pressió a obra.

El subministrament de la instal·lació es dissenyarà per a un funcionament el més automatitzat possible i amb el mínim d’operacions manuals.

• Presa de dades
• Gestió de senyals
• Presentació

S’haurà de disposar d’Un Sistema Extern d’Adquisició de Dades capaç de rebre tot el bloc d’informació per al seu posterior tractament.

L’automatització del procés de cogeneració persegueix principalment els següents objectius:

• Optimització de la instal·lació. El comportament dinàmic de la instal·lació després de produir-se una desviació d’un punt de consigna – regulació i control-
• Fiabilitat del sistema
• Avaluació de situacions d’emergència.
• Control central i possibilitat de regulacions complexes.